Prendre el sol és un hàbit bàsic per a la nostra salut. Un dels efectes més estudiats de l’exposició solar és que permet que la nostra pell sintetitzi vitamina D. La vitamina D és una substància imprescindible en el nostre organisme perquè és transformada en una hormona (calcitriol) que actuarà en pràcticament totes les nostres cèl·lules i teixits corporals. Els nivells de calcitriol són directament proporcionals als nostres nivells de vitamina D. Així, els nostres nivells de vitamina D marcaran que el nostre cos pugui desenvolupar-se de forma adequada.
Els nivells de vitamina D del nostre cos dependran de dos factors bàsics: la vitamina D que podem fabricar en la nostra pell (sota l’exposició dels rajos UV) i la vitamina D que obtenim a través de la dieta. Fins no fa gaire, la vitamina D es relacionava gairebé de forma exclusiva amb el metabolisme ossi del nostre cos. És necessària per a l’absorció i aprofitament de minerals (com el calci) pel que afecta de forma directa a la massa òssia corporal, a la salut dels nostres ossos i dents. En els últims anys s’han conegut altres funcions que desenvolupa, com la regulació del nostre sistema immune, del metabolisme de la glucosa o de la transmissió de l’impuls nerviós. A més, en l’àmbit de l’esport s’ha constatat una gran repercussió dels nivells de vitamina D sobre el rendiment.
Per disposar d’uns nivells òptims de vitamina D serà necessari una correcta aportació a través de la nostra alimentació i una adequada exposició solar de la nostra pell. Si algun dels dos no s’ajusta a les nostres necessitats, caurem en nivells deficitaris de vitamina D (calculats que aquesta vitamina D estigui en sang en quantitats inferiors als 20 ng/dl). És molt habitual estar fora d’uns nivells òptims de vitamina D (majors de 30 ng/dl en sang, encara que alguns estudis actuals qüestionen aquests nivells i els eleven fins als 50 ng/dl). A l’hivern, quan anem més abrigats i una menor superfície de la nostra pell queda exposada al sol (un sol a més amb menor nivell de radiació UV), els nivells de vitamina D poden reduir-se fins a un 40% més, fins i tot encara que la nostra dieta sigui adequada.
D’igual forma que a l’estiu controlem el temps que passem prenent el sol sense protecció per evitar els seus efectes perjudicials (menys de 30 minuts), a l’hivern hem de també controlar el temps d’exposició. En aquest cas, desabrigant-nos i permetent que el sol arribi fins a la nostra pell, romanent temps més perllongats que els permesos a l’estiu (vigilant a partir de les dues hores). Això adquireix especial importància en el cas de practicar esport, ja que sense un nivell òptim de vitamina D el nostre rendiment serà inferior i no podrem desenvolupar tot el nostre potencial.
Rafa Guerra
Fisioterapeuta. Col·legiat 2426. Osteòpata D.O. (INOVA). Postgrau i Especialització en Teràpia Regenerativa – PNI (UdG). Màster en Osteopatia (UNEATLANTICO). Docent en el camp de les Teràpies Manuals, Nutrició i Suplementació.
