Per: Fisiològic A: February 09, 2018 A: Articles propis, Fisioteràpia Comentaris: 0

La incontinència urinària es defineix com una pèrdua involuntària d’orina que suposa per al pacient un problema mèdic i social. La incontinència urinària d’esforç té una prevalença al voltant del 40%; si ben aquest percentatge varia depenent de les fonts consultades, es tracta d’un problema infradiagnosticat: són poques les persones que consulten per aquest motiu, encara que avui aquesta tendència estigui canviant.

Moltes de les persones que pateixen incontinència urinària no saben que existeix un tractament conservador, senzill i eficaç, a través de la fisioteràpia. Aquest tractament, que va molt més allà dels exercicis de Kegel, es dissenya a mesura del pacient sobre la base de la seva problemàtica particular, les seves necessitats i les seves capacitats, cristal·litzant en pautes i exercicis personalitzats.

670px-Do-Kegel-Exercises-Step-4

La fisioteràpia per al sòl pèlvic ha demostrat la seva eficàcia en problemes d’incontinència urinària d’esforç, però el seu àmbit d’actuació va més enllà, sent també de gran utilitat en els següents casos:

  • Recuperació postpart: especialment en parts on hi hagi hagut dificultats, sense importar que hagin estat vaginals o per cesària.
  • Dolor pèlvic: cicatrius doloroses, dispareunias, coxigodinias…
  • Prolapse lleu: en els graus I i II és útil per evitar els factors desencadenants i agreujants com la mala gestió de la pressió abdominal en moments hiperpresius i la postura.
  • Abans i després de cirurgia per instaurar pautes d’higiene postural que ajudin a resoldre els factors mecànics subjacents.

652307bc2ecd5c93cf34f6315f506789

Per a això s’avalua el control motor de la regió lumbopélvica, amb la finalitat d’identificar aquells músculs que estan hipo o hipertónics i/o que no s’inhibeixen, preactiven o coactiven amb els seus sinergistes i antagonistes de manera adequada com a resultat d’una seqüència d’activació motora deficitària, i que fan que el sistema muscul-esquelètic i visceral no es mantingui estable i disfuncioni.

Algunes de les tècniques que s’utilitzen són la electroteràpia i el biofeedback, la teràpia manual, i els exercicis hipopresius i d’estabilització lumbopélvica per enfortir tota la musculatura implicada en la disfunció. També s’utilitzen pautes d’higiene postural, respiració i reeducació abdominopelviana d’esforç per evitar els factors agreujants i perpetuants.

Laura Álvarez

Fisioterapeuta. Osteópata D.O. Recuperació del Sòl Pèlvic

Shot of three generations of family women standing outdoors