És una lesió muscular aguda en la qual hi ha una disrupció de les fibres musculars. Els signes i símptomes són els següents: dolor, inflamació, hematoma, feblesa muscular, reducció del rang de moviment i impotència funcional.
Epidemiologia
Les lesions musculars tenen una freqüència elevada en la pràctica esportiva, representen d’un 10 a un 55% del total de lesions agudes en l’esport. Els músculs més afectats són els isquiosurals, recte femoral i el ventre medial dels gastrocnemis.
Mecanisme lesional
La lesió se sol donar en la fase excèntrica durant la contracció muscular, en esports sense contacte, i després d’un trauma en esports de contacte.
Els músculs que es lesionen amb major freqüència són els que tenen major percentatge de fibres tipus II i que creuen dues articulacions, a més hi ha una certa facilitació segons l’arquitectura muscular. La zona més afectada acostuma a ser la unió miotendinosa, la zona on les fibres del múscul s’uneixen a les del tendó.
Existeixen diferents classificacions en funció del seu mecanisme (directe o indirecte), localització, grau de trencament, i si és recidivant o és primera lesió.
Diagnòstic
L’examen físic es fa mitjançant l’observació i la palpació de la zona lesionada, test de força dels músculs afectats, longitud muscular i rang de moviment lliure de dolor. El diagnòstic segons la clínica, en moltes ocasions, no és suficient; i es requereix de proves d’imatge per a poder arribar al diagnòstic més precís.
El diagnòstic per imatge es realitza mitjançant ecografia o ressonància nuclear magnètica; a més, aquestes proves d’imatge aportaran dades que permetran predir quant durarà cada fase i per tant tenir un millor maneig de la recuperació i el Return To Sport.
Fases de la lesió a nivell fisiològic
1. Degeneració: Comença el moment en el qual es trenca el teixit i finalitza aproximadament a les 24 hores.
2. Inflamació: Dura aproximadament fins a les 72 hores després de la lesió.
3. Regeneració: Del dia 3 al 21. En aquesta fase és quan la fisioteràpia pot ajudar més. Si es deixa evolucionar a la lesió sense fer res, tindrà tendència a fibrosi, tindrà poca tolerància a la càrrega, rigidesa…
4. Fibrosi: Del dia 14 al 28. S’ha d’evitar.
Complicacions de la cicatriu
Si no es fa una bona feina en cada fase, probablement la cicatriu serà fibròtica o es pot formar una miositis osificant. Això comporta a tenir poca tolerància a la càrrega, una recuperació més lenta i una probabilitat més elevada de patir recidives.
Fisioteràpia en la recuperació muscular: Fases de la recuperació
Fase 0: En el moment que es noti un dolor en la zona i dificultat per a continuar amb l’activitat, precedit d’una “burxada”, és important parar l’activitat.
Les guies clíniques actuals recomanen seguir el protocol de tractament PEACE & LOVE (Protecció, elevació, antiinflamatoris evitar, compressió, educació & load (càrrega), optimisme, vascularització i exercici)
Fase 1: Aquesta fase es pot dividir en dues.
Fase 1.1: De les 48/72h fins als 7 dies. Els objectius seran: gestionar l’hematoma, augmentar la vascularització en la zona, promoure l’estimulació cel·lular.
Ens podem ajudar de tècniques manuals, Indiba Activ, tècniques invasives amb electropunció o neuromodulació, neurodinámica, exercicis d’activació muscular i treball aeròbic de baixa càrrega.
Fase 1.2: Dels 7 als 14 dies. Els objectius són: Augmentar vascularització, activar musculatura. Es començarà a treballar mitjançant exercicis de tota la cadena cinètica i amb contraccions musculars més exigents. A més, es poden continuar utilitzant les tècniques de la fase 1.1.
Fase 2: Del dia 14 al 21. Interessa millorar la funció. Es progressarà en les càrregues, amb variació de velocitat d’execució i canvis de direcció, i es pot començar a treballar el gest esportiu.
Fase 3: Del 21 al 28. Segueix l’objectiu de millorar la funció. Es progressa en les càrregues i es busca més exigència en els gestos esportius.
Fase 4: *Return *to *Sport. Aproximadament, comença el dia 28 després de la lesió. S’ha de fer un treball multidisciplinari. Es pretén minimitzar el risc de recaiguda, passar de la readaptació a l’optimització esportiva.
Els indicadors d’èxit seran l’absència de dolor, la progressió lògica de les càrregues complint amb els test de força, i que existeixi una bona imatge ecogràfica.
Recomanacions
Es recomana afavorir la ingesta de fruita i verdures, proteïna de qualitat (preferiblement peix blau que carn vermella), omega 3, i vitamina C. També es recomana tenir un bon descans i hidratació.
Es desaconsellen els antiinflamatoris no esteroidals, mala alimentació, aliments proinflamatoris (glútens, lactis, carn vermella, …).
Bibliografia
Dubois B, Esculier JF. Soft-tissue injuriïs simply need PEACE and LOVE. Br J Sports Med. 2020 Jan;54(2):72-73. doi: 10.1136/bjsports-2019-101253.
Jarvinen TA, et al. Muscle Injuriïs: Biology and Treatment. Am J Sports Med. 2005 May;33(5):745-64. doi: 10.1177/0363546505274714.
Mafulli A, Del Buono A, Oliva F, et al. Muscle Injuriïs: A Brief Guide to Classification and Management. Transl Med UniSa [Internet]. 2014 Sep;1;12.14-8. PMID: 26535183
Vergara-Gutiérrez, L., et al. Nutritional Intervention during Muscle Injury Considering its Pathophysiology: Review Article. Apunts. Educació Física i Esports. 2020; 142, 8-20
Warren, P., Gabbe, B.J., et al. Clinical predictors of estafi to return to competition and of recurrence following hamstring strain in elit Australian footballers. British journal of sports medicine. 2010;44, 415-419.
Daniel Pantaleón Hernández
Fisioterapeuta (Col. 13150)
