És una entitat clínica molt freqüent, que es defineix com el conjunt de signes i símptomes derivats de les articulacions zigapofisaries. Aquestes articulacions uneixen les vèrtebres per la seva part posterior i en tenim quatre (dues a cada costat a la part superior, i dues a cada costat a la inferior de cada vertebra).
De forma errònia es confon amb símptomes derivats de la musculatura de la columna cervical i toràcica. Sovint el pacient descriu sensació de càrrega a les espatlles, com si sentís el pes constant d’una motxilla.
La Sd. facetaria té una prevalença de fins a un 67% del dolor cervical persistent.
El motiu principal d’aquest dolor és el gran número de neurotransmissors que s’ocupen d’informar sobre el dany del teixit i la secreció de substàncies que faciliten el dolor. A més, els nervis responsables d’aquestes articulacions donen
innervació a dos nivells articulars de les vertebres i a la musculatura del adjacent, podent inhibir i, en conseqüència, atrofiar aquests músculs.
Presentació clínica
La clínica que es presenta és: Dolor sord i difús al coll, rigidesa, cefalea, dolor i/o càrrega a les espatlles. Majoritàriament és unilateral, però també pot ser bilateral. Molts pacients tenen dificultat per trobar la posició al llit.
Es pot alleugerir amb moviments de flexió o inclinació al costat contrari. El pacient té tendència d’automanipular-se el coll per reduir el dolor.
Els mapes de dolor segons el nivell articular són el següents:
Factors desencadenants
Postures mantingudes o moviments que impliquin extensió cervical, rotació i inclinació lateral.
S’acostuma a acompanyar amb altres desordres cervicals, com ara Sd. discogènic, derivat del disc intervertebral; clínica d’hipermobilitat, és a dir, excés de moviment vertebral associat a dèficits de força de la musculatura estabilitzadora.
Diagnòstic
En aquest cas, les proves d’imatge no donen gaire informació, en casos més crònics, es trobarà una degeneració articular.
El diagnòstic més fiable és mitjançant bloquejos anestèsics. Encara que des de la fisioteràpia s’ha vist que es pot fer un diagnòstic molt encertat gràcies al reconeixement de signes i símptomes, a l’exploració física i als test clínics; però
requereix d’una gran experiència.
Tractament de fisioteràpia
Per alleugerir els símptomes ens ajudem de mobilitat amb poca amplitud de moviments, com ara traccions; o altres tractaments amb augment de temperatura del teixit.
Per millorar la funció, es pot augmentar la mobilitat de les articulacions afectades, i les adjacents; augmentar la força de la musculatura estabilitzadora de la columna cervical.
